dissabte, 19 de desembre de 2009

el joc

El Joc
View more presentations from mireia.

DEBAT

Components del grup:

Elisa Capellades Laia Nieves
Helena Montull Júlia Castells
Elena Juncà Gemma Ibáñez
Mireia Palomo Mireia Garcia
Francisco Caballero Raquel Fernández

Professora Anna Mackay

25-11-09 COLÒNIES SÍ O NO ?

A favor :Anna, Sílvia, Jordi, Albert, Aina.

Comencen amb força, tenen el tema més clar, són més contundents i molt clars i entenedors al parlar, amb una bona pronunciació.
Tenen més respostes a les diferents opinions de l'altre grup, més seguretat i les seves aportacions són més creïbles.
Quan han deixat de preguntar i respondre tal i com tenien apuntat s'ha vist més debat, més improvisació, més fluïd.
En contra : Mercè, Sonia, Raquel, Marta, Mireia.
El seu començament ha estat una mica fluix , durant el debat es notava poca fluïdesa al parlar. Alguns arguments que exposaven no tenien gaire credibilitat, per exemplek, quan parlaven de no fer colònies perquè podien patir un accident de trànsit si es posava nerviós el conductor amb els nens.
Es notava falta d'idees i repetien els arguments.
No han creat massa debat, es limitaven a llegir el que portaven escrit.
El to que utilitzava la portaveu era molt monòton, no posava gaire èmfasi, no se l'entenia gaire i feia que l'atenció disminuís en allò que estava dient.
No van tenir gaire en compte la posada en escena, perquè en cap moment van llançar una pregunta al públic, per exemple.

25-11-09 CANVI DE NOM DE LES VACANCES

A favor : Roser, Anna, Miriam, Anna, Mònica.
Es notaven nervioses i alguna vegada van fer aportacions excessivament extenses.
Van fer alguna citació amb exemples.
Repetien temes, per exemple, quan parlaven de la xafogor que fa a l'estiu.
No van estar gaire originals en les seves aportacions.
El to que utilitzava la portaveu i la manera que tenia d'expressar-se et feia parar atenció en els arguments que donava.
Des de fora es veia potser massa preparat.
En contra : Maria, Soraya, Xènia, Sílvia, Carla.
Es notaven nervioses, van posar més exemples en les seves explicacions i van fer un resum final.
Potser es notava massa que el tenien preparat. La dinàmica del debat va ser bastant difusa, perquè parlaven tots els membres del grup i no se sabia qui era el portaveu i qui les persones que aportaven la informació.



09-12-09 IDIOMES LES AULES

A favor : Marta, Laura, Anna Porcar, Mireia.

Ha estat un debat molt marcat, sense gaire improvisació, ja sabien què preguntarien en cada moment i què respondrien, no hi ha hagut debat com a tal.
No han posat gaires exemples, potser algun cap al final. De totes maneres, van fer servir de forma correcta la llengua i van estar molt entenedores. Van passar algun moment de nervis, tot i que van fer un bon tancament. La Laura estava molt convençuda del que defensava, la manera que tenia d'expressar-se amb tanta seguretat et feia estar atent al que estava dient i li donava més credibilitat.

En contra : Nerea, Marta, Mireia, Anna.

També van utilitzar de forma correcta el llenguatge, amb bona expressió lingüística. No presentaven gaires contrapropostes als arguments de l'altre grup. En general ho portaven molt marcat tot.

Tant aquesta part del grup com la que estava a favor van ser llestos i van fer partícep del debat al públic, ja que el miraven i anaven canviant el seu to de veu molt sovint per captar la seva atenció.



09-12-09 TELEVISIÓ PELS INFANTS

A favor : Patrícia, Sílvia, Lídia, Mariona.

La Sílvia és molt clara al exposar els seus arguments, molt entenedora, portant un bon ritme al parlar, a més la portaveu defensava el sí amb molta seguretat.
Sí que presenten i expliquen alguns exemples (Barrio Sésamo, quan parlen dels dibuixos en català per als immigrants)
Porten els arguments ben preparats, disposats a fer debat.
Intenten transmetre tranquil·litat, en un moment un membre del grup es recolza a la taula intentant fer notar al públic que estan sense nervis, encara que no sigui així.
Deixen clar que la quantitat de tele que han de mirar els nens depèn dels pares.

En contra : Alexandra, Júlia, Hèlia, Soraya

La pronunciació no ha estat gaire clara, hi havia moments que costava d'entendre.
Han posat algun exemple i s'ajusten bastant al tema del debat.
Presenten més arguments al debat i diferents temes per exposar.

També els repeteixen alguna vegada i hi ha alguns moments de silencis, que no saben què dir, els deixen sense paraula. No ha estat un debat gaire dinàmic. No demostren un llenguatge gaire fluid.
Aquest debat se n'ha anat una mica del tema perquè moltes vegades ha donat la sensació que es debatia sobre el sí o el no als anuncis.



09-12-09 IMMIGRACIÓ

A favor : Beatriz, Georgina, Laura Morales, Laura Figueres, Núria.
No hi havia debat, només llegien els punts marcats, pregunta i resposta. No ha estat gaire dinàmic.
La primera aportació que han fet no ha estat gaire clara, costava d'entendre i seguir, parlava molt fluix. Se les notava nervioses.

En contra : Letícia, Ariadna, Cora, Núria, Laura.

Tot ho portaven molt preparat, en cada moment se sabia què diria un i l'altre no improvisaven res.
Ha portat un bon ritme de llegir, s'entenia prou clar.
Porten exemples per exposar el seu tema (Latin kings, bandes juvenils)
La dinàmica que va seguir aquest debat em va semblar una mica estranya perquè com tots els membres parlaven, no hi havia un portaveu i faltaven les figures de les persones que passaven la informació.



16-12-09 PLA BOLONYA

A favor: Marta, Anna,...

Tenien el debat molt mecanitzat. I com bé diem en altres grups no se sabia qui eren els portaveus, etc.
El grup que es va posicionar en el si, només llegien allò que tenien escrit i per això algunes vegades es perdien en el que estaven llegint i no s'entenia el que volien expressar.

En contra: Esther, Bea, Arnau, Albert, Jessica

Aquests es notava que improvisaven més, i per això moltes vegades s'anaven del tema que s'estava debatin o no sabien que respondre i posaven exemples personals


NOSALTRES:


ACOMIADAMENT D'UN PROFESSOR PER FER SERVIR EL BLOC A L'AULA

A favor : Gemma, Mireia, Laia, Júlia, Raquel

La Gemma va defensar molt bé els arguments, tot i que al principi, quan vam decidir el tema, ens va costar molt trobar arguments que anessin a favor de l'acomiadament, però buscant buscant es van trobar.
Ens vam ajustar bé al tema que es tractava i crec que va ser perquè la informació que li passàvem a la nostra portaveu s'ajustava al que s'havia de respondre en aquell moment.
Es va notar que anàvem improvisant però cal reconèixer que en cap moment vam repetir arguments i en general el debat va estar força estructurat i entenedor.

En contra : Elisa, Elena, Helena, Mireia, Francisco

S'ha de reconèixer el bon paper de l'altre grup i en especial de la Gemma ja que van defensar molt bé un tema que a un principi semblava indefensable. Ho vam preparar durant vàries sessions i estem contents del resultat, però s'ha de reconèixer que una pràctica com aquesta no s'ha de preparar amb l'equip contrari. De fet s'han vists debats que no ho semblaven, tot molt marcat i estudiat què preguntar i què respondre.Vam intentar fer debat de veritat, no recitacions.
S'han passat nervis, sempre surten. L'Elisa, millor que Francisco, ha mantingut un bon to de veu, s'ha expressat molt clarament i amb bona correcció lingüística.

Anàvem vestits amb colors foscos, l'altre equip clars, detall que no sé si el públic s'adonà i era per diferenciar una mica més els dos equips.

dissabte, 12 de desembre de 2009

Aportació a la viquipèdia

Necessitats educatives especials

Es parla de necessitats educatives especials quan una deficiència, ja sigui física, social, sensorial, etc., afecta l'aprenentatge, i fa imprescidinble modificacions parcials o totals del currículum, per a que el nen pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves capacitats. Aquestes necessitats educatives es poden presentar de forma permanent durant tota l'escolarització o en una fase d'ella.

Segons la OMS (1980) l'acció educativa és considerada una qüestió delicada: la deficiència i la discapacitat afecten necessàriament el desenvolupament socioafectiu de la persona?

[edita] NEE aplicades a l'àmbit escolar
Els nens amb necessitats educatives especials també poden accedir a la tecnologia amb molt bons resultats. La situació que va donar a terme aquest projecte va ser; la necessitat de conectar al nen amb un medi especialitzat que afavoreixi als aprenentatges. El projecte va començar al 2001 amb un grup de segon cicle i amb alumnes d' integració EGB (Educació General Bàsica).Desde el 2002 els alumnes de tercer cicle inclusives.Dos cops al mes van a un institut especialitzat i treballen sota la mirada d'un professor i la professora amb nens amb NEE (Necessitats Educatives Especials). Els alumnes de tercer cicle apenaren a fer servir l' Excel, que el poden fer servir aplicat a projectes dels TPP (Trajectes Pre Professionals). Fundamentació: Actualment observem, que la major part dels nens tenen accés a un ordenador. Per que la trobada del nen amb l'ordinador sigui significativa és important afavorir la formació de capacitats i aplicar l'ho aprés a situacions d' aprenentatge, per exemple sol•licitar un llibre, usar correctament un caixer automàtic.. D'aquesta manera s'ofereix la possibilitat d' integrar-se a la societat coneixent l'element quotidià de la mateixa.Es pretén que no nomes sigui un aprenentatge pedagògic, sinó que també un objecte de gratificació i joc. La meta d' aquest projecte és que els alumnes guanyin la suficient confiança i coneixement per fer servir bé l'ús de l'ordinador,fent servir també el proces de lecto-escriptura

Els objectius generals d'aquest projecte són:* -Afavorir la formació de les capacitats relacionades amb la tecnologia, millorant l'autoestima i la tolerància a la frustració.

Afavorir futures condicions de empleabilitat dels nostres alumnes amb NEE aplicant la informàtica a projectes relacionats amb TPP.
Estratègies d' acció:

Escriptura de textos breus
Autocorrecció ortogràfica
Resolució de breus qüestionaris relacionats amb la ciència
Utilitzar l'ordinador com a medi d' estudi i comunicació
Búsqueda d'informació de temes segons els seus interessos.
Comunicació espontànea amb chats
Realització de quadres i plantilles.
La música enriqueix la vida de totes les persones, ajuda a tot ésser humà, per això és necessari que rodegi al nen amb NEE un ambient musical ric i controlat en estímuls. Aquesta experiència sensorial l’ajudarà a proporcionar un desenvolupament emocional, psicofisiològic i social equilibrat.

El principal problema dels nens amb NEE és la comunicació, expressar-se, relacionar-se. Això pot ser degut a la carència de vocabulari i a l’ús limitat de les paraules. La música és una via de comunicació no verbal, per mitjà d’aquesta el nen amb NEE troba el camí de relació i expressió dels seus sentiments.

Els nens que requereixen NEE tenen una cosa en comú: les seves mans, no segueixen el desenvolupament esperat en relació a la seva edat cronològica i en alguns casos, els seus patrons motors no són els adequats. Aquí es quan apareix en joc la música, els instruments i la capacitat que tenen d’ajudar a aquests nens.

Els teclats, serveixen com a teràpia sensoperceptiva
Els instruments de percussió transmeten vibració i es ideal per nens am dèficit auditiu o sensoperceptiu.
Els de vent, ajuden a nens amb hipotonies (menor massa muscular, trastorn associat a malalties genètiques) o paràlisis cerebral

diumenge, 29 de novembre de 2009

Territori Bombai

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Seminari 06/10/2009:Premis Catalunya d'Educació

Durant aquest seminari vam començar a practicar lectures infantils resaltant com a trets més destacats: l'entonació, la velocitat, la vocalització...Després vam continuar expossant les experiències personals amb un mal i un bon professor. Per acabar la sessió, vam llegir i comentar articles sobre actualitat educativa centrant-nos en els Premis Catalunya d'Educació d'aquest any,Blanquerna ha estat guardonada per la seva qualitat educativa.Aquesta notícia ens va fer de fil conductor per plantejar la pregunta: A qui donaríeu un premi d'educació?En aquell moment cadascú vam poder fer un mini homenatge a aquelles persones que considerem que han estat fonamentals en la nostra educació.

Seminari 01/10/2009:Usos pràctics del blink

Aquesta sessió de seminari la vam fer a l'aula d'informàtica amb altres grups de seminari. Ens van mostrar els usos pràctics que podem fer del blink com per exemple enviar un correu, adjuntar un fitxer tant des de firefox com des de explorer,cercar alumnes i professors des del blink...
També vam recórrer la biblioteca virtual i ens van ensenyar a cercar llibres i revistes per temàtiques.Vam fer una pràctica amb el catàleg de la biblioteca.
Aquesta sessió va ser molt interessant i profitosa ja que ens van mostrar com utilitzar el blink que sera una eina bàsica durant tota la carrera i hem de saber utilitzar-lo correctament.

Seminari 29/09/2009: Adiós verano;Hola soledad!

En aquesta sessió de seminari vam comentar un article del diari El País títulat: Adiós, verano;Hola,soledad publicat el dia 22 de setembre. Ens parla sobre la problemàtica que sorgeix a moltes famílies que després de passar un estiu molt familiar (aquest degut a la crisi encara més)els infants tornen a passar moltes hores sols o fent activitats extraescolars. Ens fa l'explicació dels anomenats "nens clau" que són els que les porten penjades i acostumen a passar les tardes sols a casa. Trobant a faltar persones amb les que parlar o interactuar.Els "nens agenda" són els que estan saturats d'activitats extraescolars. Tots dos casos són deguts als horaris laborals dels pares.
En aquesta sessió també vam haver d'explicar la nostra vivència personal com a alumnes explicant el record que teniem d'un mal professor i d'un bon professor.